- Out-of-Stock
Dins la boca dau pòble d’Òc - De nòtas presas a la lèsta (1942-1945), al fial dels moments que ritmavan la vida de l'escriveire Max Roqueta quand aviá un trentenat d'ans e que fasiá mètge de campèstre : çò mai quotidian de la condicion umana, mai la matèria de l'òbra avenidoira. L'aucèu libre.
(edit with the Customer Reassurance module)
(edit with the Customer Reassurance module)
(edit with the Customer Reassurance module)
Dins la boca dau pòble d’Òc - Max Roqueta
De nòtas presas a la lèsta, al fial de moments que ritmavan la vida de l'escriveire, qu'aviá un trentenat d'ans e fasiá mètge de campèstre : visitas alprès de malauts, partidas de caça, rencontres de personalitats vilatgesas de remarca per lor biais susprenent...
Aqueles instantanèus, publicats dins la revista Terra d'òc de 1942 a 1945, jol títol "Dins la boca dau pòble d'òc", son de crocadisses nascuts de l'agach agut del medecin. Mai l'aurelha del poèta i es tanben atentiva als gaubis de lenga.
Edicion bilingüa de Felip Gardy,amb la participacion de Joan-Guilhem Roqueta: tèxte occitan seguit de la revirada francesa. En illustracion, qualques fotografias polidas, en negre e blanc de Georges Souche.
Edicions L'aucèu libre.
Extrach:
"Diluns de Pentecosta. Caça au singlar a Argelièrs. Un vièlh solitari es partit drech davant el tant de camin qu'a trapat. L'an mancat, benlèu tocat. Nos tòrna pas. Lo menaire de la caça demanda : 'Los chins l'an quitat, o ié son encara après ?' Responsa : 'Ié son encara, mas s'entend pas pus res perdequ'a trescolat'. Dins lo sens etimologic : es passat de l'autra man de la còla. Coma lo soleu."
Data sheet
Specific References